NOU PROJECTE

 Bon dia, xics i xiques!

Com aneu?tot bé? Espere que sí.

Us avance que aquest post no té res a veure amb el que heu pogut llegir abans, però és important, almenys, per a mi. 

En aquest post, tinc una notícia que comunicar-vos… com sabeu els que em seguiu des del principi, sempre he estat molt activa en aquest blog i sabeu per què és això? perquè m'ompli. Igual que vaig dir en les primeres publicacions del meu blog, la música és una font d'inspiració, de repòs i de benestar que ens serveix com a mitjà de fuita al nostre dia a dia. 

Quan em plantege fer un blog, vaig tindre clar des del primer moment el tema al qual anava a enfocar-lo i com no, era aquest, la música. 

La música m'ha acompanyat des del moment en què vaig nàixer ( la meua mare escoltava moltes cançons mentre jo estava dins d'ella); a mesura que vaig anar creixent record ballar i cantar les cançons que posava en la ràdio. Als cinc anys els meus pares em van apuntar a l'escola de música. Vaig començar tocant el violí, després el piano i més tard la guitarra… Són instruments diferents però tenen un nexe en comú i és que tots i cadascun d'ells et permeten expressar i traure fora el que portes dins. 

Han passat uns anys des que vaig deixar l'escola de música, trobe a faltar tocar el violí en orquestra o tocar la guitarra amb les meues amigues, però sens dubte, el piano em continua acompanyant allà on vaja. Ho toque sempre, estiga contenta, trista, avorrida, nerviosa, cansada, atabalada, etc. Sempre. 

Amb això vull dir que la música té poder, té un encanteri que captiva… tots ens sentim atrets a ella com les ones de la mar a la lluna. 

Deixeu que aqueix encanteri us embolique. 

Escolteu música, toqueu-la, sentiu-la, estimeu-la i viviu-la.

Pensava que fer aquest blog anava a resultar avorrit, però no, ha sigut una gran oportunitat d'expressar el que porte dins.

Com us vaig dir al principi, tinc una sorpresa i és que tinc pensat publicar un altre blog, però est, de frases. 

Igual que la música, la poesia ens permet transmetre i reflectir el que som, sentim i pensem. Us deixe un trosset d'un dels meus poemes favorits,

Eras tan insondable que no pude conocerte de verdad.

Mostrándote ominoso, con esa sonrisa diligente,

tan obcecado, produciendo animadversión.

Parecías un guerrero con tu carcaj y tu tahalí haciendo que cayera en inanición aún habiendo comido horas antes.

Tu toque flamígero y tu mirada fueron el detonante que hicieron que cayera rendida a ti en el buró.

Comenteu, com sempre, us llig.👀